El Rei Jaume III i la Batalla de Llucmajor

Jaume III (1315-1349) rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller va ser el darrer rei d'una Mallorca independent.  Era fill de l'infant Ferran de Mallorca i d'Isabel de Sabran, comtessa de Matagrifó i nét de Jaume II de Mallorca. El seu oncle, el rei Sanç I de Mallorca, va morir sense fills i Jaume es va convertir en rei amb només nou anys.

El seu era un regne petit i inconnex, format d'una part insular, les illes Balears i Pitiüses, i una part continental, el Rosselló, la Cerdanya i la ciutat de Montpeller, en un temps  on  les  comunicacions  eren  costoses,  lentes  i perilloses.  Un  regne  les  millors èpoques del qual ja havien passat i on epidèmies i sequeres feien baixar el nombre de súbdits.

Es va casar amb Constança d'Aragó, germana de Pere el Cerimoniós rei de la Corona d'Aragó, l'any 1336. Del matrimoni varen néixer dos fills: Jaume (1338) i Isabel. Després de la mort de Constança, l'any 1345, Jaume III es va tornar a casar, aquesta vegada amb Violant de Vilaragut, amb qui va tenir una filla, Esclarmunda, morta en la seva infantesa.

Va  intentar mantenir  un equilibri molt  difícil entre les  potències medievals  que envoltaven  el  seu  petit  regne  al  mig  del  mar.  França,  Granada,  el  Marroc  i,  molt especialment, la Corona d'Aragó. De les bones relacions amb aquesta darrera depenia la supervivència del regne, de fet des de 1279 el rei de Mallorca no era un rei independent sinó un rei vassall del rei d'Aragó, en aquest cas Pere el Cerimoniós, cunyat i familiar seu ja  que  ambdós  descendien  de  Jaume  I  el  Conqueridor.  Pere  el  Cerimoniós  mai  va renunciar a conquerir el petit regne del seu vassall.

Jaume III va crear el Consolat de Mar de Mallorca l'any 1326 i va organitzar els serveis  de  la  Cort.  En  efecte,  l'any  1337  va  publicar  les  Leges  Palatine  amb  una meticulosa organització dels serveis de la Cort i dels organismes polítics i financers com ara el Consell Reial, el Racional i la Cancelleria. A fi de tenir content el seu poderós cunyat, va pagar campanyes del rei d'Aragó contra Sardenya i contra Gènova amb la condició que aquest renunciés a reclamar els drets de successió a la Corona de Mallorca.

De res però va servir, Pere el Cerimoniós havia decidit ja la incorporació de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó. Amb la finalitat de revestir de legalitat la seva actuació i acusant-lo de batre moneda pròpia, incomplint una de les seves obligacions com a vassall, va obrir un procés contra Jaume III. Com que el rei d'Aragó era jutge i part en la qüestió, les conclusions del procés estaven clarament predeterminades. El procés va ser iniciat a finals de l'any 1341 i va concloure al febrer de 1343 amb una sentencia que condemnava Jaume III de Mallorca a la confiscació dels béns. Pocs mesos després, al  maig  de  1343,  una  considerable  flota  aconseguia  en  pocs  dies  la  capitulació  de Mallorca i de la resta de l'arxipèlag. Va ésser el final dels vint anys del regnat de Jaume IIIi dels setanta anys del regne privatiu de Mallorca i de la seva dinastia, la de la casa de Mallorca. No va haver-hi a penes resistència. En tornar a Barcelona, el rei d'Aragó va iniciar l'ocupació dels comtats continentals de la Corona de Mallorca i després d'una treva va concloure les operacions amb la presa de Perpinyà el juliol de 1344. Sols la ciutat de Montpeller va restar en poder de Jaume III de Mallorca.

Per aconseguir els diners necessaris per reconquerir Mallorca, Jaume III no va tenir més remei que vendre els seu drets sobre la ciutat de Montpeller al rei de França. El 1648, Pere el Cerimoniós havia nomenat governador general de Mallorca Gilabert de Centelles amb l'encàrrec de controlar qualsevol acció favorable al rei de la casa de Mallorca. El 1349, Jaume III va organitzar una expedició militar que va desembarcar prop de Pollença l'11 d'octubre. L'exèrcit era compost per 16 naus, 300 homes a cavall i 700 a peu. El 13 d'octubre, Jaume III amb una part del seu exèrcit ocupà la vila de Pollença.

Successiva-ment es traslladà a Alcúdia, Muro i Inca, on va trobar resistència i va haver de retirar-se a Sineu. La flota de Jaume III es va dirigir a Ciutat, pretenent desembarcar a Portopí. L'arribada de la flota de Riambau de Corbera, governador de Sardenya, reforçà l'exèrcit de  Pere el Cerimoniós. Això  provocà  que la flota  de Jaume III  renunciés a desembarcar-hi. El 22 d'octubre, Gilabert de Centelles, pretengué presentar combat a Jaume III a Sineu. El rei de la casa de Mallorca es desvià a Porreres i les forces de Gilabert de Centelles es desplaçaren a Algaida.

El 25 d'octubre, els dos exèrcits es trobaren prop de Llucmajor. L'exèrcit de Jaume III fou derrotat i el darrer rei de la casa de Mallorca decapitat en el combat. El seu cos va ésser enterrat primer a Llucmajor i després a la Seu de València. El 1905 les seves despulles foren traslladades a la Seu de Mallorca. Descansi en pau.


(Extret d’un article de Pau Cateura Bennàsser, Catedràtic d'Història Medieval de la UIB, i de la Gran Enciclopèdia de Mallorca)

Jaume III va crear el Consolat de Mar de Mallorca  l'any  1326  i  va  organitzar  els serveis de la Cort Al maig de 1343, una considerable flota aconseguia en pocs dies la capitulació de Mallorca i de la resta de l'arxipèlag. Va ésser el final dels vint anys del regnat de Jaume III el 25 d'octubre, els dos exèrcits es trobaren prop de Llucmajor. L'exèrcit de Jaume III fou derrotat i el darrer rei de la casa de Mallorca decapitat en el combat.